{"id":1081,"date":"2026-07-05T09:18:33","date_gmt":"2026-07-05T09:18:33","guid":{"rendered":"https:\/\/elenaferreiro.es\/?p=1081"},"modified":"2026-07-14T10:10:02","modified_gmt":"2026-07-14T10:10:02","slug":"tejido-bienestar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/tejido-bienestar\/","title":{"rendered":"TEIXINT BENESTAR"},"content":{"rendered":"<p>Qualsevol acte creatiu \u00e9s un acte profund d'aprenentatge. Segons el document publicat per l'OCDE el 2022 <a href=\"https:\/\/issuu.com\/oecd.publishing\/docs\/thinking-outside-the-box\">Thinking outside the box. The PISA 2022 Creative Thinking Assessment<\/a>, la creativitat \u00e9s una compet\u00e8ncia pr\u00f2pia dels \u00e9ssers humans que expressem cont\u00ednuament en les situacions que vivim. El pensament creatiu permet la generaci\u00f3, l'avaluaci\u00f3 i la millora d'idees que poden resultar originals i efectives per als aven\u00e7os del coneixement cient\u00edfic, les arts o qualsevol situaci\u00f3 de la vida quotidiana que comporti un repte a resoldre.<\/p>\n<p>A nivell educatiu hem explorat l'experi\u00e8ncia creativa com a part del proc\u00e9s d'ensenyament aprenentatge necessari en un context escolar. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la resoluci\u00f3 de problemes, l'elaboraci\u00f3 de textos literaris o la invenci\u00f3 d'una poesia, en educaci\u00f3, la representaci\u00f3 art\u00edstica i la creativitat poden tenir altres maneres de desenvolupar-se que poden potenciar la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia i els talents singulars de cadascun de nosaltres. Fomentar la creativitat a l'aula \u00e9s fomentar la llibertat individual per enfortir el desenvolupament cognitiu, la motivaci\u00f3, l'autoconeixement i el benestar.<\/p>\n<p>En aquest sentit, l\u2019acte de teixir pot ser una experi\u00e8ncia educativa i creativa que es pot incorporar a l\u2019aula per diverses raons que intentar\u00e9 argumentar:<\/p>\n<ul>\n<li>Genera el desenvolupament de les habilitats cognitives i facilita noves connexions neuronals. Tejer, en general, \u00e9s una activitat manual que requereix cultivar l'atenci\u00f3, la concentraci\u00f3, la coordinaci\u00f3 i genera aprenentatge sobre all\u00f2 que s'est\u00e0 elaborant i m\u00e9s enll\u00e0. A m\u00e9s, facilita la lectura dels s\u00edmbols dels patrons incentivant un nou llenguatge simb\u00f2lic que exercita la reflexi\u00f3 metacognitiva. \u00c9s a dir, la lectura d\u201fun patr\u00f3 il\u201felaboraci\u00f3 d\u201fun projecte implica moltes i diverses funcions cerebrals.<\/li>\n<li>Promou la curiositat i les ganes de continuar aprenent. Genera expectatives sobre all\u00f2 que s'est\u00e0 teixint de manera que es fa hip\u00f2tesi sobre el treball que s'est\u00e0 duent a terme. Aquest exercici cognitiu diversifica les possibilitats i amplia la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia creativa generant ganes de veure el resultat del que s'est\u00e0 teixint. La certesa que all\u00f2 que fem t\u00e9 un resultat genera un comprom\u00eds amb una mateixa i una satisfacci\u00f3 quan la feina est\u00e0 finalitzada, de manera que teixir \u00e9s una experi\u00e8ncia d'aprenentatge que facilita continuar experimentant i innovant. A l'escola podem generar espais per teixir utilitzant diferents t\u00e8cniques: amb els dits, amb els bra\u00e7os, utilitzant ganxets, fent nusos fins i tot utilitzant les agulles circulars.<\/li>\n<li>Incentiva la presa de decisions i el lliure albir. Aix\u00f2 no \u00e9s menor, en un m\u00f3n tan mediatitzat per normes; la presa de decisions a l'hora de fer una tasca donar\u00e0 uns resultats o uns altres. Aix\u00ed mateix, la lliure elecci\u00f3 fomenta un proc\u00e9s d'interioritzaci\u00f3 i individuaci\u00f3 que promou l'autoconeixement i la reflexi\u00f3 sobre les decisions pr\u00f2pies<\/li>\n<li>Planteja l\u2019error com a part del proc\u00e9s. Equivocar-se, especialment quan hom est\u00e0 aprenent, \u00e9s part inherent de con\u00e8ixer una t\u00e8cnica. Acceptar l'error com a element clau en l'execuci\u00f3 d'un teixit \u00e9s necessari per garantir que el producte final sigui el resultat del que volem que aparegui. En aquest sentit, teixir ens permet enfrontar-nos a la por d'errar i ens permet desmitificar ja que \u00e9s senzill tornar enrere i revisar el perqu\u00e8 ens hem equivocat. A l'escola, l'error forma part del proc\u00e9s d'aprenentatge i dir\u00edem del proc\u00e9s de viure. Aix\u00ed, enfrontar-s'hi en un projecte de teixit pot ajudar a acceptar l'error com un element m\u00e9s en el proc\u00e9s d'elaboraci\u00f3 d'un producte teixit.<\/li>\n<li>Permet explorar la col\u00b7laboraci\u00f3 entre iguals, \u00e9s a dir, l'aprenentatge entre iguals. Tejer \u00e9s una activitat individual de repercussi\u00f3 comunit\u00e0ria. En aquest sentit, recuperem la tradici\u00f3 de les nostres \u00e0vies, mares, tietes que participaven en espais comunitaris per compartir l'experi\u00e8ncia de teixir on s\u2019ajudaven entre elles. A l'escola fomentar espais d'aprenentatge comunitari pot ser una experi\u00e8ncia col\u00b7laborativa entre iguals.<\/li>\n<li>S'obre a l'experi\u00e8ncia i la viv\u00e8ncia intel\u00b7lectual sincr\u00f2nicament. L'activitat de teixir fomenta la viv\u00e8ncia d'una experi\u00e8ncia manual que requereix certes habilitats cognitives especialment de coordinaci\u00f3 m\u00e0-ull, ubicaci\u00f3 a l'espai, organitzaci\u00f3 d'una pauta executada d'una manera determinada, etc. A l'escola l'experi\u00e8ncia d'escriure pot assemblar-se a l'experi\u00e8ncia de teixir ja que totes dues requereixen una destresa manual i una reflexi\u00f3 cognitiva per tirar-la endavant.<\/li>\n<li>Genera satisfacci\u00f3, autoconeixement, autoestima i benestar. En aquest moment en qu\u00e8 la salut mental de nens i joves es planteja com un repte a les escoles, l'activitat de teixir serveix com a b\u00e0lsam per generar autoestima i benestar.<\/li>\n<li>Fomenta l\u201fexpressi\u00f3 singular d\u201funa activitat. Tejer \u00e9s eminentment una activitat creativa on el domini de la t\u00e8cnica reporta possibilitats creatives infinites promovent l'estat de fluir tan propi de qualsevol activitat creativa.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tots i cadascun dels arguments anteriors s\u00f3n elements clau per incorporar a l'escola diferents t\u00e8cniques de teixit. Tejer est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de l'experi\u00e8ncia manual, \u00e9s una experi\u00e8ncia d'autoexploraci\u00f3 i autoconeixement, benestar i aprenentatge de vida.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cualquier acto creativo es un acto de aprendizaje profundo. Seg\u00fan el documento publicado por la OCDE en 2022 Thinking outside the box. The PISA 2022 Creative Thinking Assessment, la creatividad es una competencia propia de los seres humanos que expresamos continuamente en las situaciones que vivimos. El pensamiento creativo permite la generaci\u00f3n, evaluaci\u00f3n y mejora de ideas que pueden resultar originales y efectivas para los avances del conocimiento cient\u00edfico, las artes o cualquier situaci\u00f3n de la vida cotidiana que comporte un reto a solventar. En el \u00e1mbito educativo hemos explorado la experiencia creativa como parte del proceso de ense\u00f1anza aprendizaje necesario en un contexto escolar. Pero m\u00e1s all\u00e1 de la resoluci\u00f3n de problemas, la elaboraci\u00f3n de textos literarios o la invenci\u00f3n de una poes\u00eda, en educaci\u00f3n, la representaci\u00f3n art\u00edstica y la creatividad pueden tener otras formas de desarrollarse que pueden potenciar la propia conciencia y los talentos singulares de cada uno de nosotros. Fomentar la creatividad en el aula es fomentar la libertad individual para fortalecer el desarrollo cognitivo, la motivaci\u00f3n, el autoconocimiento y el bienestar. En este sentido, el acto de tejer puede ser una experiencia educativa y creativa que se puede incorporar en el aula por varias razones que intentar\u00e9 argumentar: Genera el desarrollo de las habilidades cognitivas y facilita nuevas conexiones neuronales. Tejer, en general, es una actividad manual que requiere cultivar la atenci\u00f3n, la concentraci\u00f3n, la coordinaci\u00f3n y genera aprendizaje sobre aquello que se est\u00e1 elaborando y m\u00e1s all\u00e1. Adem\u00e1s facilita la lectura de los s\u00edmbolos de los patrones incentivando un nuevo lenguaje simb\u00f3lico que ejercita la reflexi\u00f3n metacognitiva. Es decir, la lectura de un patr\u00f3n y la elaboraci\u00f3n de un proyecto implica muchas y diversas funciones cerebrales. Promueve la curiosidad y las ganas de seguir aprendiendo. Genera expectativas sobre aquello que se est\u00e1 tejiendo de manera que se realiza hip\u00f3tesis sobre el trabajo que se est\u00e1 llevando a cabo. Este ejercicio cognitivo diversifica las posibilidades y ampl\u00eda la propia experiencia creativa generando ganas de ver el resultado de lo que se est\u00e1 tejiendo La certeza de que aquello que hacemos tiene un resultado genera un compromiso con una misma y una satisfacci\u00f3n cuando el trabajo est\u00e1 finalizado, de manera, que tejer es una experiencia de aprendizaje que facilita seguir experimentando e innovando. En la escuela podemos generar espacios para tejer utilizando diferentes t\u00e9cnicas: con los dedos, con los brazos, utilizando ganchillos, realizando nudos incluso utilizando las agujas circulares. Incentiva la toma de decisiones y el libre albedr\u00edo. Esto no es menor, en un mundo tan mediatizado por normas; la toma de decisiones a la hora de realizar una labor dar\u00e1 unos resultados u otros. As\u00ed mismo la libre elecci\u00f3n fomenta un proceso de interiorizaci\u00f3n e individuaci\u00f3n que promueve el autoconocimiento y la reflexi\u00f3n sobre las propias decisiones. Aceptar el error como parte del proceso. Equivocarse, especialmente cuando uno est\u00e1 aprendiendo, es parte inherente de conocer una t\u00e9cnica. Aceptar el error como un elemento clave en la ejecuci\u00f3n de un tejido es necesario para poder garantizar que el producto final sea el resultado de aquello que queremos que aparezca. En ese sentido, tejer nos permite enfrentarnos al miedo a errar y nos permite desmitificar puesto que es sencillo volver atr\u00e1s y revisar el porqu\u00e9 nos hemos equivocado. En la escuela el error forma parte del proceso de aprendizaje y dir\u00edamos del proceso de vivir. As\u00ed pue, enfrentarse a \u00e9l en un proyecto de tejido puede ayudar a aceptar el error como un elemento m\u00e1s en el proceso de elaboraci\u00f3n de un producto tejido. Permite explorar la colaboraci\u00f3n entre iguales, es decir, el aprendizaje entre iguales. Tejer es una actividad individual de repercusi\u00f3n comunitaria. En ese sentido, recuperamos la tradici\u00f3n de nuestras abuelas, madres, t\u00edas que participaban en espacios comunitarios para compartir la experiencia de tejer, donde uno duda, la otra ayuda y viceversa. En la escuela fomentar espacios de aprendizaje comunitario puede ser una experiencia colaborativa entre iguales. Se abre a la experiencia y a la vivencia intelectual sincr\u00f3nicamente. La actividad de tejer fomenta la vivencia de una experiencia manual que requiere de ciertas habilidades cognitivas especialmente de coordinaci\u00f3n mano-ojo, la ubicaci\u00f3n en el espacio, la organizaci\u00f3n de una pauta ejecutada de una manera determinada, etc. En la escuela la experiencia de escribir puede asemejar a la experiencia de tejer puesto que ambas requieren una destreza manual y una reflexi\u00f3n cognitiva para llevarla adelante. Genera satisfacci\u00f3n, autoconocimiento, autoestima y bienestar. En este momento en los que la salud mental de ni\u00f1os y j\u00f3venes se plantea como un reto en las escuelas, la actividad de tejer sirve como b\u00e1lsamo para generar autoestima y bienestar. Fomenta la expresi\u00f3n singular de una actividad. Tejer es eminentemente una actividad creativa donde el dominio de la t\u00e9cnica reporta posibilidades creativas infinitas promoviendo el estado de fluir tan propio de cualquier actividad creativa. Todos y cada uno de los anteriores argumentos son elementos clave para incorporar en la escuela diferentes t\u00e9cnicas de tejido. Tejer est\u00e1 m\u00e1s all\u00e1 de la experiencia manual, es una experiencia de autoexploraci\u00f3n y de autoconocimiento, de bienestar y de aprendizaje de vida.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":1083,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_eb_attr":"","_monsterinsights_skip_tracking":false,"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":"","_members_access_role":[],"_members_access_error":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1081","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1081","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1081"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1081\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1082,"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1081\/revisions\/1082"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1081"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1081"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elenaferreiro.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1081"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}