Una de les paraules clau que estan en boca de psicòlegs, psiquiatres i divulgadors és “benestar”. Aquest concepte que entenem tots com una evocació cap a sensacions de calma, tranquil·litat, calma, equanimitat… es fa molt esmunyedís a l'hora de visibilitzar i sobretot de practicar el benestar en el nostre dia a dia. El benestar és un element necessari per al desenvolupament personal i de palanca de canvi cap a una vida més plena i satisfactòria.
L'administració pública també s'ha sumat a aquesta onada de “benestar” per aplicar-la als centres educatius. Però la calma, tranquil·litat, calma i equanimitat que requereixen els centres educatius per al benestar de tota la comunitat es perverteix en el moment que s'exigeix “benestar” a cop de programa, projecte o protocol als equips de professorat.
Així, la realitat als centres educatius dista molt d'aquesta materialització del concepte. La tranquil·litat, l'assossec i la calma no solen ser elements que acompanyin les dinàmiques escolars especialment en aquests moments de sobreestimulació informativa, tecnològica i burocràtica que comporten situacions que requereixen l'atenció i l'actuació dels professionals de l'educació amb rapidesa i eficiència. Però les presses no solen ser bones conselleres especialment en una cosa tan intangible com l'aprenentatge.
El temps en educació ha esdevingut un element clau. Una gestió del temps als centres educatius obliga els docents a prioritzar sempre allò urgent, generalment vinculat a tasques de gestió administrativa o de control, obliga a actuar de forma reactiva. L'important queda relegat al “més endavant” que moltes vegades no arriba. Aquesta situació no afavoreix el benestar personal ni el benestar col·lectiu, ja que es té la sensació que no s'assoleix allò que realment importa i s'oblida el propòsit primigeni del que és essencial en l'educació.
Posar el focus en allò que és important requereix de temps de reflexió individual i de reflexió conjunta, de converses, de compartir mirades, de teixir confiança i de generar un espai compartit per part de la comunitat educativa i especialment dels professionals de l'educació. La satisfacció de sentir que allò que fas té un impacte positiu en l'aprenentatge d'un alumne i d'acompanyar el procés de creixement personal també genera una sensació de tranquil·litat i equanimitat sobre el que han fet els professionals docents.
Així, doncs, la pedagogia del benestar té molt a veure amb l'equilibri entre les múltiples relacions en què estem immersos els éssers humans amb altres però també amb un mateix. I això es fa especialment visible en una organització complexa com pot ser qualsevol institució educativa.
Deixa un comentari