Quina és l'espurna que encén una conversa? Per què una conversa pot ser transformadora? Què fa diferent una conversa de qualsevol altre tipus de comunicació?
La definició que realitza el DIEC de “conversar” a la seva primera accepció és Entretenir-se parlant. i proposa sinònims com parlar, enraonar, deliberar, xerrar, conversejar, discutir, departir, dialogar…
Més enllà de les definicions, conversar és un acte que ens connecta, que ens interpel·la, que ens compromet. Es tracta de superar la xerrameca, la xerrameca, la comunicació unidireccional o la informació objectivable. Res d'això i alhora tot plegat formen part de la conversa. És per això que en aquests moments de soroll mediàtic, d'informacions i contra informacions, de rapidesa i immediatesa dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, dedicar un temps i un espai per reflexionar conjuntament en veu alta es pot convertir en una cosa realment revolucionària.
Una conversa requereix una trobada tranquil·la per dialogar i intercanviar opinions i parers amb l'única voluntat d'entendre i entendre's sense necessitat d'arribar a cap conclusió. Conversar requereix una actitud oberta, comprensiva, compassiva, curiosa, ganes de saber però, també, ganes de conèixer l'interlocutor a través de les seves paraules, dels seus pensaments, dels seus gestos. És un acte de creació conjunta que requereix presència i compromís a l'acte mateix de conversar.
Sovint les converses s'inicien amb una pregunta o amb una frase d'una temàtica determinada, o bé a partir d'una imatge o d'algun element que ens convoca; però al llarg de la conversa les idees inicials evolucionen cap a altres que apareixen espontàniament i que ens connecten amb sensacions, amb impressions i/o idees que són com escletxes que ens permeten explorar nous camins pels quals transitarà la conversa. És com una dansa de paraules, idees, imatges que compartim en un escenari i on ens diluïm perquè el protagonisme sigui el de la construcció conjunta d'un ball bonic. Per això, per aquesta dissolució del jo egoic de les diferents parts, la conversa és summament democràtica ja que cadascú de nosaltres aporta allò que sent, pensa, creu…
Les converses requereixen una predisposició per part nostra a tenir una mentalitat d'escolta oberta, sense expectatives, apreciativa, conscient i que deixa de banda prejudicis o pensaments egoics. L'escolta profunda permet construir vincles per comprendre'ns entre nosaltres, però també per comprendre'm. Escoltar bé és una competència necessària per a una conversa profunda. Ens brinda l'oportunitat d'estar present per i per a la persona interlocutora, però també requereix un compromís amb un mateix per ser i ser.
L'escolta apreciativa implica atenció i intenció a la conversa. Atenció per poder construir a partir del que és compartit i transformar-nos generant nous aprenentatges; i intenció per valorar i apreciar allò comunicat per l'interlocutor. En una conversa, l'escolta profunda i apreciativa és circunstancial, puesto que depende del contexto, de cómo nos sentimos ante la temática tratada, de la situación expresada en un momento determinado; es transformadora, ja que depèn del context, de com ens sentim davant de la temàtica tractada, de la situació expressada en un moment determinat; és transformadoraja que un intercanvi comunicatiu real amplia la nostra mirada i ens transforma; i és generativa, ja que és el punt de partida per a la reflexió personal, noves converses i el creixement personal.
Deixa un comentari